dimarts, 22 de desembre de 2009



Aquest Nadal volem recordar a l’artista Torres-García.
Encara que pintor, part de la seva obra està dedicada a la creació de joguines. El record de la seva infància viscuda en la fusteria del seu pare i el convenciment de la importància del joc en el creixement del nen, el porten a investigar i crear joguines de fusta que es van transformant segons la imaginació; “Són com els clicks antics”, diuen els nens .

El nen aprèn jugant
“El niño aprende jugando. Pues el juego, para él, ha de ser ejercicio de múltiples experiencias y actividades. De creación y de descubrimiento. De conocimiento de las cosas y de sí mismo. De iniciación a futuras empresas y estudios. De revelación de su personalidad. Y por esto, quien cuide de educarle, jamás deberá privarle esa constante y libre actividad y, menos que eso, imponerle algo opuesto.” Joaquín Torres García


Construcció de les nostres joguines
Els nens i les nenes del cicle mitjà hem conegut a l’artista: la seva vida, les pintures i les joguines.
El taller s’ha anat omplint de trossos de fustes de totes mides i formes. Algunes d’aquestes fustes ens les hem recollit de fusteries del barri, de les que teníem per casa i algunes fins i tot del carrer.
I...quan ja no tenim on posar-les, arriba el moment de jugar amb elles fent totes les combinacions imaginables per crear les joguines que volem. Les fustes no les podem retallar, solament amb l’encaix entre les diferents formes, cola i una mica de pintura neix una nova forma que motiva el joc: una caixa és un cargol, un llistó una via de tren, dues fustes creuades un ocell, vaixell o avió... i així fins crear tot aquest munt de joguines que avui us presenten aquí, al l’entrada de l’escola, els vostres fills.
Les fotografies que acompanyen aquest escrit recullen els bons moments passats al taller; mireu com pensen solucions, discuteixen problemes, comparteixen i somriuen quan troben allò que busquen.


divendres, 18 de desembre de 2009




Pel camí de la classe de 2n al taller, anem recollint les fulles caigudes dels arbres.
Les mirem amb atenció i les comparem entre elles en el color, la forma, el tacte i els petits detalls de cadascuna. Ens crida l’atenció la fulla gran de la vinya verge, és groga, plena de puntets vermells i quan la freguem a la cara és molt suau. Passem la tarda buscant amb atenció els diferents colors de les fulles que hem triat per pintar...fixeu-vos-hi!

dijous, 10 de desembre de 2009




Quan sortim del taller i fem la classe a l’aire lliure gaudim de l’entorn. La mirada, el caminar atent i el joc, ens fan còmplices de tot el que ens envolta i això fa que cada cop que sortim l’afecte vagi creixent i que cada petita cosa que descobrim ens sembli gran.
Això és el que ha passat amb les petites pedres del jardí de les olors. Cada pedra escollida per un de nosaltres puja al taller i s’exposa en un lloc especial, perquè ho és, i se li dona un nom. Aquesta petita col.lecció de pedres que anem fent està just a l’entrar al taller; a nosaltres ens agrada mirar-les i tots els nens que pugen i baixen també.