dijous, 10 de desembre de 2009




Quan sortim del taller i fem la classe a l’aire lliure gaudim de l’entorn. La mirada, el caminar atent i el joc, ens fan còmplices de tot el que ens envolta i això fa que cada cop que sortim l’afecte vagi creixent i que cada petita cosa que descobrim ens sembli gran.
Això és el que ha passat amb les petites pedres del jardí de les olors. Cada pedra escollida per un de nosaltres puja al taller i s’exposa en un lloc especial, perquè ho és, i se li dona un nom. Aquesta petita col.lecció de pedres que anem fent està just a l’entrar al taller; a nosaltres ens agrada mirar-les i tots els nens que pugen i baixen també.