dissabte, 28 de novembre de 2009



Joaquín Torres-García (Montevideo, 1874-1949)
Nascut a la ciutat de l'Uruguai el 28 de juliol de 1874, de pare català i mare uruguaiana. Els seus records d'infantesa estan plens de façanes planes, els rellotges, els molls, en les escenes de la ciutat per sota de la ciutat capital en el Riu de la Plata construïda per venerar la costa del riu-mar. Va sortir de Montevideo el 1891 a bord del vapor Città di Napoli amb destinació a Europa, concretament a Barcelona a través de Gènova. Per últim, la família Torres-García es van establir a Mataró, una ciutat propera a Barcelona, on tenien llaços familiars.


Al taller hem parlat d’ ell i hem mirat les seves pintures. Ens hem fixat en aquesta que… “sembla plena de símbols egipcis…ells escrivien amb dibuixos” i, poc a poc, descobrim que cada dibuix té a veure amb la seva vida: “el vaixell és el seu viatge a Barcelona i el sol, la lluna i els estels , els astres que el guien. La serra i el martell són records de la fusteria del seu pare. El cor és l’amor per la seva dona, la ferradura, els animals i els carros tot el que veia a la plaça de la seva ciutat…”
Joaquín Torres-García “ens explica amb símbols els seus records i nosaltres us expliquem els nostres”

En aquests moments i fins el 30 de desembre, a la Sala Dalmau, s’ exposa part de la seva obra pictòrica i joguines
www.saladalmau.com. I,si voleu saber més sobre ell, visiteu aquesta web www.torresgarcia.org.uy/. Més endavant iniciarem un projecte al voltant de la creació de les seves joguines...ja us anirem explicant.

1 comentari:

Núria Guasch ha dit...

En primer lloc vull felicitar-te per la manera com presentes el que es fa des de plàstica. És bonic, sensible, senzill i alhora profund i també com no podia ser d’altre forma sent professora de plàstica i amb sensibilitat, té el bloc una estètica personal i emotiva.

Bé, de fet el que volia dir-te és que també des del teu bloc aprenem coses noves, desconegudes o perdudes en la nostra memòria i que recobrem en ser de nou exposades des de l’escola, em refereixo a l’interessant treball que esteu fent de Joaquin-Torres Garcia.
Núria Guasch