Sortir a dibuixar l’aire lliure es converteix en una estona bonica i tranquil•la. Sovint mantenim converses i, de vegades, més profundes del que us podeu imaginar.
Mentre dibuixem els lliris africans del passadís de la cuina els pregunto si els jardins de l’escola sempre han estat com ara...les mateixes plantes, els mateixos noms..., i si els llocs guarden la seva història.
-“La història es invisible!”, contesta amb rapidesa una nena.
-“Però potser hi ha fotos...”
-…I també ho podem preguntar a la meva mare i al meu germà que van venir a aquesta escola i ho podem escriure en un paper!
Xerrant i dibuixant acabem la feina amb els deures pendents: com podrem fer visible la història dels nostres jardins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada