Els nens de tercer ens dibuixen ambients i sensacions de misteri

Aquestes tintes són el resultat plàstic de les converses i reflexions compartides al taller. A partir de la pregunta ¿pot ser que un paisatge, una casa,un objecte i/o determinades situacions ens provoquin la sensació de neguit, intriga o misteri?, anem descobrint que l’atmosfera d’un lloc és capaç de produir-nos aquestes sensacions.

Parlem del misteri de la lluna la boira…, del neguit i misteri que ens produeixen les ombres, les cases velles, abandonades o perdudes pel bosc, de paisatges solitaris o plens d’arbres que evoquen formes estranyes.

                           

Herman de Vries ha estat l’artista referent en aquesta segona part de l’intercanvi del projecte d’art Comenius.



Herman de Vries és un botànic i artista holandès.Actualment resideix a Alemanya.

 

 

Les seves obres d’art les fa a partir dels elements trobats a la natura.

Amb el seu treball pretén fer-nos més conscients dels nostres vincles amb l’entorn.

 
Aquí estem al taller fent les nostres composicions amb les coses que recollim quan sortim a l'aire lliure.

Als cartrons hem enganxat llavors, fulles, pètals de rosa, pedres, troncs, terra...

Aquest treball tanca el projecte iniciat durant les sessions de plàstica a l'aire lliure, en les que hem procurat comprendre, descobrir, investigar i gaudir del nostre entorn a través de l'art.

Herman de Vries amb nosaltres a l'aire lliure.

A l'entrada de l'escola hem fet una exposició amb tota la feina feta. Esperem que us agradi. 

Felicitats petits grans artistes de tercer!

Júlia/ Paola/ Oscar/ Antonio/ Esteban/ Pol/ Marta/ Elsa/ Sergi/ Joan L./ Ada/ Mariona/ Jordi/ Monique/ Carla/ Lluc/ Joan R./ Pere/ Sarah/ Aaron/ Jan/ Roger/ Eugeni/ Laura/ Gerard

“Peixos vermells” de Henri Matisse ens ha inspirat aquestes pintures que hem fet amb el curs de tercer.

Al taller tenim penjat aquest pòster i ens ha agradat parlar dels colors, de l’ambient que creen, del dibuix senzill dels peixos i del seu color vermell que ens atrau la mirada. També hem sentit curiositat per saber com era ell i les coses que li agradava pintar. Aquests són els nostres “peixos vermells”

Mirant de les finestres enfora i mirant de les finestres endins, hem fet aquests dibuixos per ensenyar-vos el nostre entorn.

Tot va començar amb quatre fustes, unes pedres i el taller de plàstica. Primer varem posar les pedretes fent la paraula plàstica i després amb les fustes i troncs que van recollir els nens de segon varem construir un banquet i el varem pintar de blanc, com que no s’aguantava bé, el pare de la Vera va venir un dia a enganxar les potes.

També varem pintar un tamboret que és un tronc molt gros i també un banc “cocodril”.

A la finestra varem penjar pinyes, un ram de lavanda que ens va regalar l’àvia de la Júlia, un altre de romaní i branquetes de pi. També hi tenim uns quants testos amb plantes.

Aquest “racó de les olors” també li diem “caseta del bosc” perquè l’avi Andreu i l’avi Juli de quart han fet una porta petita i representa que és l’entrada de la casa. Tots els nens que van al taller hi entren i estem contents perquè s‘ho passen bé. Mar Baza, 3R

Amb el curs de 3r hem fet postals en les que el missatge es crea a través de la imatge i...un cop fetes, les hem enviat per correu postal.
Aquesta forma d’expressió i comunicació artística s’anomena “Mail Art” o “Art Postal".
En el “Mail Art” l’artista posa al seu abast tots aquells recursos, elements o objectes que li poden ser útils per comunicar la seva idea. És un moviment contra mercat, no hi ha ningú que pugui dir el que està bé o malament i defensa l’intercanvi lliure de comunicació entre les persones d’arreu del món. La seva consigna és “completa-ho i retorna-ho, sisplau".

Si en voleu saber més: http://www.sitographics.com/conceptos/temas/estilos/artepostal.html

Aquest Nadal volem recordar a l’artista Torres-García.
Encara que pintor, part de la seva obra està dedicada a la creació de joguines. El record de la seva infància viscuda en la fusteria del seu pare i el convenciment de la importància del joc en el creixement del nen, el porten a investigar i crear joguines de fusta que es van transformant segons la imaginació; “Són com els clicks antics”, diuen els nens .

El nen aprèn jugant
“El niño aprende jugando. Pues el juego, para él, ha de ser ejercicio de múltiples experiencias y actividades. De creación y de descubrimiento. De conocimiento de las cosas y de sí mismo. De iniciación a futuras empresas y estudios. De revelación de su personalidad. Y por esto, quien cuide de educarle, jamás deberá privarle esa constante y libre actividad y, menos que eso, imponerle algo opuesto.” Joaquín Torres García

Construcció de les nostres joguines
Els nens i les nenes del cicle mitjà hem conegut a l’artista: la seva vida, les pintures i les joguines.
El taller s’ha anat omplint de trossos de fustes de totes mides i formes. Algunes d’aquestes fustes ens les hem recollit de fusteries del barri, de les que teníem per casa i algunes fins i tot del carrer.
I...quan ja no tenim on posar-les, arriba el moment de jugar amb elles fent totes les combinacions imaginables per crear les joguines que volem. Les fustes no les podem retallar, solament amb l’encaix entre les diferents formes, cola i una mica de pintura neix una nova forma que motiva el joc: una caixa és un cargol, un llistó una via de tren, dues fustes creuades un ocell, vaixell o avió... i així fins crear tot aquest munt de joguines que avui us presenten aquí, al l’entrada de l’escola, els vostres fills.
Les fotografies que acompanyen aquest escrit recullen els bons moments passats al taller; mireu com pensen solucions, discuteixen problemes, comparteixen i somriuen quan troben allò que busquen.