Fem proves amb tinta dibuixant flors.

 

Tot un món per un forat, ens fan descobrir els nens i les nenes de 4t.

La foscor d’una caixa tancada s’ il·lumina a través de petites escletxes per on entra la llum i ens descobreix , mirant per un forat, el seu món interior.

 

 

Els avis han participat en la construcció de les ciutats imaginades pels nens del curs de 4t. Prenent com a punt de partida a Ildefons Cerdà i el plantejament que ell fa sobre el creixement de la nova ciutat de Barcelona, els nens, ambs cartrons i altres materials, han dissenyat ciutats a partir de condicionants que ells han decidit: poc espai per edificar, envoltades de vegetació que han de respectar i adaptar en les construccions d'habitatges, ciutats habitables dins el mar, ciutats futuristes...
Si voleu crear la vostra ciutat virtual i passar una bona estona, aneu a aquesta pàgina:
kids.tate.org.uk/games/my-imaginary-city/
Moltes gràcies avi Andreu i avi Juli, fins aviat!

Aquest Nadal volem recordar a l’artista Torres-García.
Encara que pintor, part de la seva obra està dedicada a la creació de joguines. El record de la seva infància viscuda en la fusteria del seu pare i el convenciment de la importància del joc en el creixement del nen, el porten a investigar i crear joguines de fusta que es van transformant segons la imaginació; “Són com els clicks antics”, diuen els nens .

El nen aprèn jugant
“El niño aprende jugando. Pues el juego, para él, ha de ser ejercicio de múltiples experiencias y actividades. De creación y de descubrimiento. De conocimiento de las cosas y de sí mismo. De iniciación a futuras empresas y estudios. De revelación de su personalidad. Y por esto, quien cuide de educarle, jamás deberá privarle esa constante y libre actividad y, menos que eso, imponerle algo opuesto.” Joaquín Torres García

Construcció de les nostres joguines
Els nens i les nenes del cicle mitjà hem conegut a l’artista: la seva vida, les pintures i les joguines.
El taller s’ha anat omplint de trossos de fustes de totes mides i formes. Algunes d’aquestes fustes ens les hem recollit de fusteries del barri, de les que teníem per casa i algunes fins i tot del carrer.
I...quan ja no tenim on posar-les, arriba el moment de jugar amb elles fent totes les combinacions imaginables per crear les joguines que volem. Les fustes no les podem retallar, solament amb l’encaix entre les diferents formes, cola i una mica de pintura neix una nova forma que motiva el joc: una caixa és un cargol, un llistó una via de tren, dues fustes creuades un ocell, vaixell o avió... i així fins crear tot aquest munt de joguines que avui us presenten aquí, al l’entrada de l’escola, els vostres fills.
Les fotografies que acompanyen aquest escrit recullen els bons moments passats al taller; mireu com pensen solucions, discuteixen problemes, comparteixen i somriuen quan troben allò que busquen.