Aquest espai es presenta avui amb aquestes quatre línies.
Està esperant a que l’anem fent tots junts amb una il·lusió que mai s’acabi, així com “un quadre mai s’acaba, tampoc mai es comença, un quadre és com el vent: allò que sempre camina, sense descans” (Joan Miró).
2 comentaris:
Carmina! Magnífic com sempre!!! i quina sort vaig tenir de poder veure tot el procés!!! una abraçada per a tots!!! :)
Molts macos aquests peixos!
Publica un comentari a l'entrada